ContaCaTiConto
[Antologia de literadura in sardu]

 C O N T O S · R O M A N Z O S  · P O E S I A S  ·  I N T E R V I S T A S · D I T Z O S

Prima pàgina > AUTORES ISTRÀNGIOS > Istòria de unu cau marinu e de su gatu chi l’aiat imparadu a bolare

Primu cap. de su Libru:

Istòria de unu cau marinu e de su gatu chi l’aiat imparadu a bolare

bortadu dae Diegu Corràine

sàbadu 18 abrile 2020, de LUIS SEPÚLVEDA

[Lsc]

CAP. 1
Mare de su Nord

—Bancu de arrangadas a babordu! —aiat annuntziadu su cau marinu postu a bàrdia, e sa truma de su Faru de s’Arena Ruja aiat retzidu sa noa cun tzichìrrios de cuntentu.
Fiant bolende sena pasu dae ses oras e, sende chi sos caos pilota los aiant giutos in currentes de àera gasi caentes chi agradaiat a bolare subra de s’otzeanu, teniant su bisòngiu de torrare in fortza, e chi pro custu non b’aiat cosa mègius de un’abbentrada de arrangada.
Fiant bolende subra de sa buca de su riu Elba, in su mare de su Nord. Dae artu si nche bidiant sas naes una fatu de s’àtera, comente chi esserent animales passentziosos e disciplinados isetende s’ora de essire a mare abertu, cun su murru chirru a totu sos portos de su mundu.
A Kengah, unu cau cun sas pinnas in colore de prata, l’agradaiat mescamente a abbaidare sas banderas de sas naes, ca ischiat chi cada una de issas rapresentaiat una manera de faeddare, de mutire sas matessi cosas cun faeddos diferentes.
—Ite difìtziles chi las faghent sas cosas sos umanos. Sos caos, in càmbiu, tzichìrriant in sa matessi manera in totu su mundu — aiat naradu una bia Kengah a una cumpàngia de bolu.
—Gasi est. E sa cosa curiosa est chi a bias resessint finas a si cumprèndere —aiat tzichirriadu sa cumpàngia.
Prus addae de sa lìnia de sa costa, su paisàgiu si cambiaiat in birde cotu. Fiat unu pradu istremenadu in ue si bidiant craros sos tàgios de berbeghes paschende bardadas dae sas digas e dae sas palas mandronas de sos molinos a bentu.
Sighende sos inditos de sos caos pilota, sa truma de su Faru de s’Arena Ruja aiat leadu una currente de àera frita e si fiat ghetada a totu pesu a subra de su bancu de arrangada. Chentubinti carenas aiant istampadu s’abba comente saitas, e torrende a essire a campu, cada cau teniat un’arrangada in su bicu.
Arrangada saborida. Saborida e grussa. Pròpiu su chi lis cheriat pro torrarent in fortza in antis de sighire su bolu finas a Den Helder, in ue si diant èssere giuntas cun sa truma de sas Ìsulas Frisonas.
Aiant disinnadu de sighire a pustis finas a su passu de Calais e a su Canale de sa Màniga, in ue diant èssere istadas retzidas dae sas trumas de sa baja de sa Senna e de Saint Malo, pro bolarent paris finas a cròmpere a su chelu de sa Biscaja.
Pro tando aiant pòdidu èssere unos milli caos marinos chi, che a una nue lestra in colore de prata, diant èssere crèschidos cun s’annanta de sas trumas de Belle Ille, Oléron, sos cabos de Machichaco, de s’Ajo e de Peñas. Cando totu sos caos autorizados dae sa lege de su mare e de sos bentos aerent boladu subra de sa Biscaja, diat èssere pòdidu cumintzare s’addòviu mannu de sos caos mari-nos de sos mares Bàlticu, de su Nord e Atlànticu.
Fiat pòdidu èssere un’addòviu bellu. A totu custu fiat pessende Kengah in s’ora chi si nche fiat mandighende sa de tres arrangadas. Che a cada annu, si diant èssere ascurtadas istòrias, mesca-mente sas contadas dae sos caos de su cabu de Peñas, chi viagiaiant sena s’istracare, a bias bolende finas a sas Ìsulas Canàrias o de Cabo Verde.
Sas fèminas che a issa si diant èssere pòdidas ghetare a abbentradas mannas de sardinas e calamaros, cando chi sos mascros diant àere pòdidu acontzare sos nidos in s’oru de unu rochile de mare. In cue diant àere pòdidu criare sos oos, crochire foras de cale si siat perìgulu e, cando a sos pugioneddos lis diant èssere crèschidas sas primas pinnas resistentes, diat èssere pòdida arribbare sa parte prus galana de su viàgiu: su de lis imparare a bolare in su chelu de Biscaja.
Kengah nch’aiat cravadu a modde sa conca pro tènnere sa de bator arrangadas, e pro custu no aiat intesu su tzichìrriu de alarma chi aiat postu a trèmere s’àera:
—Perìgulu a dereta! Decollu de emergèntzia!
Cando Kengah nch’aiat bogadu sa conca dae modde, fiat abbarrada sola in s’otzeanu istremenadu.


Si boles, inoghe in Rete podes agatare s’òpera in pabiru : Istòria de unu cau marinu e de su gatu chi l’aiat imparadu a bolare


Luis Sepúlveda
S’Istòria de unu cau marinu e de su gatu chi l’aiat imparadu a bolare
Papiros ed., Nùgoro

S’istòria acuntesset in Amburgu e contat de unu cau marinu, Kengah, chi cun una truma de cumpàngios e de àteros pugiones est bolende chirru a su golfu de Biscàglia e a logos prus caentes, in cherta de recatu. Sa truma si ghetat a modde pro mandigare arrangada, Kengah si torrat a imbèrghere in s’abba ma nch’abbarrat tentu in un’unda de petròliu, pèrdidu dae una petroliera durante una temporada manna. Cun sas ùrtimas fortzas, Kengah resessit a s’innetare e a bolare finas a Amburgu. Cando b’arribbat, ruet a su curridore de una domo in ue istat Zorba, unu gatu mannu pilinieddu, cun una mantza bianca in sa gula. In antis de mòrrere, su cau marinu resessit a criare e a li dare s’ou suo a Zorba, pedende·li de li dare cara finas a cantu naschet su fìgiu e de l’imparare a bolare, cando naschet...