ContaCaTiConto
[Antologia de literadura in sardu]

 C O N T O S · R O M A N Z O S  · P O E S I A S  ·  I N T E R V I S T A S · D I T Z O S

Prima pàgina > AUTORES SARDOS > Sa itzastra e sa itelledda

Contu:

Sa itzastra e sa itelledda

martis 12 maju 2020, de LUTZIANU PIRAS

Custa fiat una pitzinna galana chi teniat una iteledda mèlina. Bi l’aiat data su babbu pro l’acher cuntenta ca dae cando si nde fiat morta sa mama, a pustis de tantos mafratzos, in glòrias siat, sa pitzocca, itza unica, fiat semper annotzata.
Comente l’aiat comporatu sa itelledda, narant sos matzores galu oe in Lodè, cudda povera orfanedda pariat chi fiat torrande in sestu. Su babbu fiat cuntentu mannu ca thucaiat a su cuile chena mermeddos in conca. Ma… mai nde l’eret altziatu in bidea… passatu s’annu s’est cojuatu a nou cun d’una gatia chi teniat una pitzinna etale de sa itza.

Su primu tempus pariat andande totu bene. Ma a cando e a cando sa itza de sa ìtrica s’est fata tzelosa ca sa carrale fiat meta prus bella de issa e a sa mama nde li naraiat de cata zenia bastante chi l’eret bista briande cudda criatura innossente.

Sa povera tzovanedda disamparata no ischiat cun chie si cuffidare. Su babbu nde fiat semper in campagna e sa itelledda, pro sorte sua, non bi faeddaiat.
Una die, sa ìtrica ponet sas pitzinnas a ilare. A sa itza l’at datu sa lana bona, a sa itzastra imbetzes sa vrochedda, ca a ilare sa vrochedda andat male a beru. In cua si nde cheriat, sa ìtrica, pro cariare chena cussèntzia peruna sa itzastra! A fortza de coffos sa pitzinna iscapat a pranghere e curret a’ve sa itelledda.

«Pro ite ses pranghende?» l’at dimandatu sa itelledda.

«So pranghende ca sa mutzere de babbu m’at cariatu» l’at rispostu chena pessare chi fiat sa prima borta chi sa itelledda fiat faeddande che d’esseret istata una femina manna.

«Non ti lu pontzas in coro» l’at natu sa itelledda. «Bae e bàtunde sa vrochedda, mi nde la tzacas in buca e mi nde la bocas dae nares».

A sa pitzinna no l’est pàssitu a beru! Ma sa ìtrica, de malas intragnas, at servatu sa itzastra e da l’at acatata tiràndende sa lana dae sos nares de sa itelledda!
«Ah, gai est… da tzirat babbu tuo» l’at minethata.

Sa pitzinna at cumpresu deretu sas intentziones de sa ìtrica. Curret a’ve sa itelledda e li narat: «Ti cherent uchìdere!»

«Non prangas» l’at rispostu sa itelledda. «Chi da no est nudda. Tue faghe una cosa: non maniches de sa petha mea, ma golli totu sos ossos chi resessis a gollire e pònelos intro de una isporta».

E gai at fatu, sa pitzinna. Sa die chi ant mortu sa itelledda, sa pitzinna, a fura, nd’at gollitu sos ossos in d’una isporta e nde los at atracatos in suta de su letu. Dopo tres dies est torrata a abaitare e… ite b’at acatatu? Unu iscusòrgiu! Oraria, petzos de prata e bestires de arribu.

Chena narrer nudda e neune, at isetatu sa festa manna de sa bidda. Arrivata sa die, sa ìtrica l’at natu: «Bae e mestit ca essis a tziru cun fitza mea».

Totas duas sas pitzinnas si sunt mestitas pro essire paris. Ma sa itzastra male ista fiat prus bella e teniat puru sos bistires prus bellos e fiat totu prena de oraria. Sa itza de sa ìtrica est abbarrata a buca aberta cando l’at bista, ma no at natu nudda ca tantu sa mama nde fiat giai essita.

Mancu a l’acher a brulla, in sa festa bi fiat su Re e coente at bistu cudda bella tzovanedda s’est firmatu e l’at natu: «Tue ses bella a beru, ti cheglio pro mutzere. Cras a mantzanu bentzo a domo tua pro ti nde leare».

Sa pitzinna, cuntenta manna, s’est retirata. Ma sa carrale, de isterba mala e tzelosa prus de prima, l’at contatu totu a sa mama. Sa ìtrica ite at fatu tando? L’at bocatu su bistire bonu a sa itzastra e bi l’at mestitu a sa itza. In prus a sa itzastra l’at datu una cària e nde l’at istichita in suta de su letu minethàndela chi si s’eret imberta l’eret pistata.

S’incras a mantzanu arrivat su Re cun su caddu prus bellu chi teniat, ma comente at bistu sa pitzinna s’est abitzatu chi b’aiat carchi cosa chi non torraiat. Su bistire da fiat bellu e finas s’oraria fiat bella, ma issa, sa pitzinna, nono! Prima chi su Re eret natu perra de paraula, sa itzastra, dae suta su letu, si pesat a cantare:

«Cuccuruddù
dente de canna
a caddu si nd’annat
dente de prata
suta su letu
si chircat m’acatat».

Su Re, tando, at dimandatu: «Ite b’at? Chie est cantande?»
Sa ìtrica l’at rispostu: «Est sa pudda maca chi si pesat semper goi cando intendet boches».

E sa pitzinna torrat a cantare:

«Cuccuruddù
dente de canna
a caddu si nd’annat
dente de prata
suta su letu
si chircat m’acatat».

E una e duas e tres fortas.

A sa de bator, su Re est intratu a sa domo e at acatatu sa tzovanedda de sa die prima suta su letu. E datu chi li piaghiat a beru si l’at sèita a caddu e si nde l’at picata a su casteddu. E inie si sunt cojuatos.